viernes, 21 de noviembre de 2008

Con estas manitas... (i 4)

Bé, per fi, després de dues o més (ja ni me'n recordo) setmanes de desesperació amb un theremin que és un desastre natural, me n'he sortit gràcies a una idea tonta i a uns companys d'afició (http://www.thereminhispano.com/). Però m'ha agafat el monillo de trastos i trastetes... Ja us mantindré informats. De moment, la prova de que me n'he sortit:

video

jueves, 6 de noviembre de 2008

Con estas manitas... (3, el xurro que he fet)

Bueno, després d'oblidar-me de dinar, he arribat a crear una mena de ciutat en miniatura, feta de peces metàliques, amb fonaments d'estany. Per no tenir-ne ni idea, crec que ho he fet bastant bé, perquè la placa està bastant neta, i sembla que no he trencat res... I a més, començo a entendre la onda aquesta dels circuits impresos. Malgrat això, seria incapaç de crear-ne un, només vull dir que en podria soldar un altre diferent sense cap explicació, totes les peces porten un codi, i un lloc indicat a la placa.

I ara una vista de les clavegueres, la placa vista per sota, amb el xurro de les soldadures que he fet (aquesta foto no té encara tots els components soldats, la de dalt sí).


El pitjor, ha estat el que vé ara, perquè d'una banda, havia de soldar el cablejat de la placa base cap als connectors externs, en una caixa minúscula que ho conté tot. Per més inri, la caixa no està ben tallada i els connectors externs no acaben d'encaixar als forats que porta... Així que també he hagut de tunejar la caixa. I per acabar, no indica com van posades les antenes a la caixa. Així que bàsicament, des del començament ha estat com el joc de les cadires, una sèrie d'eliminacions fins que et queda la opció bona. Un cop ho he posat tot a dins, m'ha quedat així:


I vist de lluny queda així:


Tot i tenir-lo tot ensamblat, encara no està acabat. La raó? Perquè sona així:



video

Con estas manitas... (2, llegó el theremin)

M'he comprat un kit de muntatge per un theremin (que si no ho sabeu, és un instrument de dues antenes que es toca movent els braços a l'aire), que m'envien des d'Austràlia. Tot i que ja fa uns dies que l'esperava, avui `per fi m'ha arribat. "Quin paquet més petit", he pensat quan sortia de Correus, "però bueno, quan arribi a casa l'obro i satisfaré la meva curiositat".
Tothom amb qui he parlat, m'ha dit que és bastant difícil muntar el kit i que soni bé, i quan he obert el paquet he entès perquè ho deien. Bàsicament, portava una caixa de plàstic, dues antenes, un circuit imprès i una bossa amb un munt de resistències, condensadors, i més peces petites i més petites per soldar. No tinc ni idea d'electrònica. Gens. I de soldar...!!! Ostres, em sembla que prefereixo aixecar tres rhodes que tornar a soldar un theremin. Això portava el paquet:

Uff, aquesta bosseta m'ha posat els pèls de punta, mai hagués pensat que un theremin portés tantes cosetes i posades tan juntetes. Però després de l'atac de pànic, he pensat que més val intentar muntar-lo, que no pas guardar-lo tal com m'ha arribat i oblidar-me'n. Doncs endavant, he començat a intentar desxifrar què era cada component, on anava i en quin ordre havia de soldar-lo (penseu que si us en compreu un, les instruccions són precàries).


He trobat les primeres peces, uns "resistors" d'un kiloOhm, perquè n'hi havia 8 i al circuit imprès també. I les he soldat.

I després uns altres més. també per eliminació. Auu!!! He agafat una boleta d'estany calenta!!!

És com si tornés a jugar al Tente, però com si no ho pogués desfer després, t'has de pensar molt bé com fer la nau espacial, perquè no et podràs fer enrere!!!!

Con estas manitas...

Porto uns dies fent el tonto amb les eines que trobo per casa... Fa una setmana vaig decidir reparar el rhodes i vaig començar fent-li una neteja a fons i canviant-li uns diapasons, que tenia trencats. El pitjor de tot... va ser moure'l per deixar-lo a terra...


Menteixo!! El pitjor de tot, aixecar-lo de terra per tornar-lo a lloc... Uff... Sort que theremin no pesarà tant...

viernes, 22 de agosto de 2008

Avui

Avui m'he mirat el bloc i he vist que ja fa quasi un mes que no dic res... Però com que no tinc res a dir..., potser el tanco. Així ja ningú m'apretarà per si actualitzo o no actualitzo el bloc. Jo no apreto a ningú, oi perquè s'actualitzi el seu? Doncs perquè a mi sí? I a més a més, si no tinc res interessant a dir, perquè mantenir-lo? Els que em coneixeu sabeu que no m'agrada parlar per parlar, i si el fet de tenir un bloc implica haver-lo d'alimentar regularment, a mi no m'interessa (si no, em compraria un tamagotxi, que implica ser menys creatiu).
Per mi, això dels blocs era una vàlvula d'escapament per certs moments. Que resulta que fa un temps tenia més moments d'aquests i ara menys? Suposo que no passa res. Però és que cada cop que l'obro, em sento incòmode... Però tenir un bloc és bonic. I sobretot quan trobes coses a dir. I és dolorós. No el bloc, sinó tot això altre.
També suposo que el fet de deixar de ser un adicte a internet, hi juga la seva part. I és que fa un temps jo tenia tot internet a casa meva (o això deia l'Albert). Sabia de tot i feia de tot allò que tingués a veure amb un ratolí, un monitor i un adsl. Però si comparo el temps que m'ocupava i allò de bo que m'aportava, m'alegro d'haver-ho deixat. Encara que el seu cost sigui tenir menys coses a dir.
Tornant al tema que m'ocupava i preocupava, com que no vull que això es converteixi en una secció d'elogis i crítiques, us agrairia que no féssiu servir els comentaris per animar-me a tancar o a mantenir el bloc. Ja ho decidiré jo, o en tot cas el temps...
De totes formes, un petó si no torno.