viernes, 7 de diciembre de 2007

Avui he descobert... El rey del mambo

Hi ha dies que et lleves i t'adones que tot va a un ritme curiós, i llavors és quan penso, malo... podries tornar-te'n a dormir... I no dorms. Pum.
Ja vaig tenir-ne indicis ahir, quan no vaig poder acabar-me el primer i únic cubata de la nit... I res, com que me'n vaig anar d'hora cap a casa, avui m'he llevat ben fresquet, a les nou del matí... Després de fer una mica de mis labores he acabat fent-me el dinar molt tard i sortint encara més tard per anar a la feina, cosa raríssima en mi. I tinc son i me la passo amb un cafè... i un tallat. I amb un llibre, que em té enganxat. I em faig un tall al dit, tocant. Com et pots tallar un dit tocant el piano? El mateix em pregunto jo, que ja és el segon cop que em passa. I com que no paro, no se'm cura. Paciència. Vull tornar al teatre per llegir.
I ara una mica de "te'n recordes...". Et pots creure que avui hem conegut a la Sílvia Marsó?, si la del 1, 2, 3, responda otra vez. Son doce preguntas acertadas a setenta pesetas cada una dan un total de... ui, massa tard per comptar... No, ja ho tinc, ochocientas cuarenta pesetar. Doncs ha vingut al teatre amb les seves criatures i ha entrat a saludar. Tot un mite eròtic de la nostra infantesa allà, davant nostre... Res, el shock ens ha durat uns deu segons. No vull ser xeflis, però ja se li comença a notar l'edat... Però és molt senyora i molt simpàtica!!
I avui hem dit adéu al nostre àngel de la guarda, que més que de la guarda és de l'escala (no és el vostre, Anna i Tuixén). Adéu Xavi, no ens hauries d'haver deixat. Però bueno, show will go on, que ara tenim el Tarzán Iglesias. Se'm notarà que me'n ric d'ell? Jo, quantes coses han passat avui...
I per acabar, El rey del mambo. El rey del mambo és un personatge que té el món als seus peus, perquè el món no se li queixa, i si se li queixa, no li fa puto cas. Pobra Raquel, jo t'entenc. Qui sinó El rey del mambo pot parar, sense previ avís, la feina de més de 40 professionals, pels seus sants collons agafar un micro i sortir a l'escenari?Amb nocturnitat i alevosía. Total, només hi havia 1270 persones davant nostre... I un espectacle al meu càrrec...Se'm deu haver posat una cara de burro... Jo de gran a vegades vull ser com ell. D'altres no, que deu ser molt trist. Pobret.
Ai, i segueixo amb barba... Cada dia li agrada a més gent... Avui m'ho han dit les ballarines. Però em pica, encara em pica. I ara que tinc barba me n'adono que també tinc arrugues... 30's
Crec que per avui ja està, ja he llegit i ja he escrit tothom. Bonanit i somieu amb els angelets, els bons i els dolents.

No hay comentarios: