El fetge es trenca? em pregunto ara, a les 5 de la tarda del dilluns després. De corroborar que com diu l'Anna sou totes unes zorras, o com a mínim la Raquel pel Jose, però que segur que no pel Pol (crec que es diu). Perquè si ho mirem ben mirat, a mi ja em van bé. Ara. Ara que recordo amb ¿nostàlgia? la soledat dels llums, que em volten.
Com volta el pagès, que fuet amunt, fuet avall, em fa patir i ballar el cap, i em fa fer de gran barrufet de tota la colla, jo que em crec el més perdut de tots. La princesa del conte em sorprèn, no són mai certes totes les històries dels contes, i les que no expliquen, són les més certes de tot. La fada d'aquest conte incert ja m'explica els seus trucs, com els que s'expliquen en una taula d'un bar dins d'un armari, de l'armari, tard, tard, trucs secrets i també incerts. Les confidències es paguen, i les confiances també. Com ens paguen amb un aparador de l'un, dos, tres, un aparador d'aquells absurds, un amb setanta maletes plenes amb un mateix llibre, el del lot.
14 comentarios:
Pianista guapu: totes no som unes zorres. Alerta. Ejem. Ni jo ni les meves superamigues. Espero que això ja ho donis per suposat. Ejem. Les històries dels contes no són sempre veritat, però són boniques. I les fades... Ara no sé què deies de les fades, però jo en tinc una que m'estima molt. No he entès el teu post, pianista, però espero que el dimecres a les sis de la tarda me l'expliquis mentre fas una altra copa que el trenqui el fetge. O un cafè. I la copa, a la una.
De fet he dit " De corroborar que com diu l'Anna sou totes unes zorrAs, o com a mínim la Raquel pel Jose". Ejem, ja sabia que podia causar polèmica, però bueno, així pico algú... I rebo respostes. Zorra, jo només li dic a una i ho dic ben clar.
Ara en serio, ja sé que és un post raro, però és la crònica d'ahir la nit, que va ser la festa dels petits, perquè tots els que hi érem erem ben petits. Visca els símbols i els codis, i la imaginació a les reunions. I les tardes amb tu. A la una, a les dues, a les tres (això no vol dir res).
desconcertant. Igualment desconcertant. Casi que t'escric un mail, no? Què li passa al teu wifi?! Muuuuac.
El meu wifi no és meu (és mua).
ai quin mareig. jo sí sóc una zorra. no sóc la teva superamiga espinach?
burra. Tu no ets una zorra. Ets una zorri, que és tremendament diferent. Requetemuacs.
Tuixén, no diguis paraulotes... això deixa'ns-ho als trentañerus...
loba, perdó el que sóc és una loba.
una mica en plan pantalons curts i els genolls pelats tot això no?
Com? Mira, de veritat, m'esteu tornant majara entre els dos. Segueixo sense entendre res. Lobins, és veritat, el terme era loba, no ho recordava.
Jo també m'he marejat... I mira que no hi pinto res en aquesta conversa...
A mi (per dir algo que pugui tenir un mínim de sentit a aqui) em fa molt de riure l'Espinach quan comença a dir "putes, putes, putes...". Però no per què pensi que són unes putes, si no per què em parteixo el cul quan posa aquella cara de rabieta. Rabieta com la que agafen els petits i fan morros, creuen els braços i arrufen el nas. Són tan macos... Tic, tac, tic, tac, tic, tac...
Caro: Tens un Bloc que fa molta patxoca nano!!! Felicitats!!!
Que va, sí que hi pintes!!! El que passa és que jo estava ben marejat quan escrivia (també), i clar, llavors les coses surten així... Que ningú no entén res... Si voleu però, un dia fem un cafè-col·loqui i us explico el post, jejeje...
I l'espinach clar q fa aquesta cara... pq és petita (no de mida, no te m'indignis...), de la colla dels petits... Però també com tu i la Tuixén, algun dia farem la festa universal dels petits... Serem taaaaants!! H
Visca les lobes de sant antoni maria claret!
La que faltava!!
Si que estàs enfeinat que no escrius res...
Publicar un comentario