sábado, 8 de diciembre de 2007

M'enfado amb el món

Un dia dels meus típics d'enfadat amb el món... Més que un dia, una nit... I potser més que una nit, la foscor. I la foscor en què em sumeixo quan la música es torna una merda... Sort del zorro, que sap treure el riure d'on no hi és. M'enfado amb el món per no enfadar-me amb mi, potser per impotència, potser per cobardia. Avui per cobardia, en origen era per impotència. Ja ho he tret.

Tocar és tan important com m'ho sembla?

També m'han fet fer la primera prova a l'amic invisible, però era tocar coses durant la funció i m'hi he negat... He hagut de fer una prova alternativa, explicar un acudit davant de tota la companyia. El marit borratxo des del carrer crida: - Abracadabra!!, i la dona li diu: - Mariano, quitate el puro de la boca, que no te entiendo!, i el Mariano respon: -Abre cabrona!!! Gràcies Gus.
Com a premi a tan compromesa prova (sóc incapaç d'explicar acudits sense acabar rient, i per això he triat aquest tan dolent) m'han regalat un disc de p.m., Louis Armstrong i Duke Ellington, junts. Valia la pena fer el ridícul com l'he fet. A partir d'aquí m'ha tornat el bon humor, no sé si per tornar a la llum, si pels gags del Clodu o pel teu bona nit. Gràcies!

2 comentarios:

Anna Espinach Llavina dijo...

A mi, l'acudit, m'ha fet riure. Encara que no l'hagi entès. Com que no pillo mai res... Me'n vaig a dormir, jo també enfadada amb el món. La gent em cansa molt. La gent que no entén que va amb altres. Porto les mans plenes de segells de llocs i no calia.

Carolisto dijo...

Uaaaalaaaaaa, on vas a dormir a aquestes hores? jeje.
Gràcies per riure, encara que no m'entenguis. Te l'explico bé, resulta que el mariano truca borratxo a la porta de casa i li diu a la dona abre cabrona, però com que va taja i porta el puro a la boca s'entén abracadabra... Ximpón!
Dormir reconcilia, sinó amb el món, com a mínim amb tu, a mi em fa veure que ningú fa enfadar el món amb mala fe.