Nit de xeflis

Després de Grease els diumenges anem a sopar uns quants de la companyia i fem uns sopars ben amens i divertits, i alhora cars, si tenim en compte el concepte qualitat-preu. Però ahir vam tenir un cúmul d'excepcions. Primer, l'Uri tenia gana (això no és gens excepcional) i vam decidir de no esperar gaire, si s'apuntava algú, que s'afanyés... La segona va ser que vam triar on sopar nosaltres. Ja feia mesos que l'Uri ens havia parlat d'un restaurant africà molt bo al Born, però mai trobàvem el dia per anar-hi, perquè sempre érem molts, o poc motoritzats, o ens venia de gust una altra cosa... Però per fi vam decidir anar-hi (crrec que vuit mesos després), encara que hi anéssim sols. Així que vam avisar les nenes, però sorpresa, només venia l'Ari Peya, les altres tenien altres plans... Així que vinga, pillem el casco del Pere i cap al born.
Primer encert de la nit, el lloc. Bo, bonic i barat. Vam sopar els tres per vint euros en total, cafès inclosos i vam quedar tips, tips. A més era un lloc ben bonic, feia caloreta i no era gens sorollós.
Segon encert de la nit, la gent. Com que érem tres vam tenir UNA conversa (és que si tinc vàries converses al voltant, intento seguir-les totes i m'acabo perdent). A més, com que érem pocs, i ben avinguts, de seguida vam passar de converses transcendents a xeflis. Aclareixo que xeflis és el terme nou de l'Uri per parlar de cotilleos, tot i que acabo de descobrir que xeflis és un àpat abundant, vaja quina coincidència, com el que ens vam clavar!!!
I així vam començar a parlar de tothom de la companyia, dels rollos que sabíem i dels que no (en aquest punt xeflis va passar de ser un cotilleo a ser un rotllo), de qui ho passava bé i de qui no. I val a dir que tenim de tot, aquest musical sembla una telenovel·la... Un dels importants va ser la confirmació definitiva que l'alex i la vane tornen a estar junts (por fin!!!!), i que el jorge i el jordi no (pobres, ho passen fatal). Tot i que l'Ari és ben reservada per les seves coses, i després de sotmetre-la a diferents sessions de vermellisme. l'Uri i jo (que quan volem som unes bruixes) vam aconseguir que ens expliqués que va passar la nit del jamboree. De fet ja ho sabíem, però volíem l'altra versió. Pobreta, és tan bona... I nosaltres tan dolents...
Arribat aquest punt vam marxar a fer una birra (la primera i última de la nit, estem irreconeixibles) que ens va durar casi dues hores, perquè xeflis ve, xeflis va, vam acabar molt distrets... Malgrat això, i els mil paranys i situacions compromeses que li vaig parar a l'Uri, no va acceptar explicar-li a l'ari el xeflis que ella no coneixia, que és que l'uri té un amor platònic a la companyia (l'Uri!!!).
Ens van fer fora a les 2 i cap a dormir, que dilluns treballem. Sembla mentida que no anéssim a l'aniversari del Zen (el city dels diumenges), però és que sense l'alex noelomismo, edichinto...
I res, des del llit (ja en dilluns nit) penso m'adono com de còmode és el meu llit, és posar-m'hi i dormir... Aaaaahhhhh... nanit, que demà matino....