miércoles, 26 de diciembre de 2007
Sol per Sant Esteve
Tot just ara m'adono de com m'agrada llevar-me i somriure, i pensar que el moment que vindrà serà encara millor que l'anterior. Crec que he canviat el meu habitual negativisme, i veig que aquest canvi es transmet als altres, si jo estic bé, el meu voltant també (o millor del que estava). Ara em sorprenc de què fàcil que m'és transmetre la meva negror al meu entorn i encomanar a tothom la meva càrrega negativa. Així que res, aquest post només conté aquesta curta reflexió i un somriure cibernètic.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
11 comentarios:
negatiu? tu? He de riure o de veritat vols que et contesti? Em mi em fas deixar de rondinar. Un altre somriure assolellat -encara que ara ja sigui de nit-.
caro, així tan d'aprop el teu somriure cibernètic fa una mica de por. jo també te n'envio un, amb la boca plena de xocolata. heu provat la madalena? çjo vull els meus cendreeeeeeeers? (allargo la e perque ho dic plorant)
1. Si, habitualment sóc negatiu, ara fa un temps que menys, i això és el q explico... que vull deixar de ser negre i tornar a ser groc!
2. fa por en sèrio? No era la meva intenció... Però que sàpigues que l'uri ja t'està embrutant els cendrers... jo només faig de transportista, pero ens aniria bé tenir-los fins cap d'any... bueno, no ploris més, però ja veurem quan te'ls porto...
Per cert, me'ls vas ben encisar a tots ahir al luzde... Que si "que guapa és..." amunt, que si "m'agrada molt" avall... grrrrrr
Por no és la paraula. T'ha quedat el nas una mica rollo ull de peix. Jo també vull que els cendrers tornin a la seva propietària... Ja ho vaig passar prou malament al luzde pensant que, en un moment o altre, ens detindrien. No sé ser una fora de la llei... Mua.
Gràcies a totes per ¿valorar? els meus encants,..., a partir d'ara jo també us miraré amb els mateixos ulls... Hummmm...
M'ha dit l'uri que us cal un jamonero i resulta que jo a casa en tinc un de nou que no faré servir. Que el voleu? Per cert, la magdalena no és tal, és un panetone... però com que l'uri és un exgagerat... li diem madalena...
m'encanta que al panetone li diueu magndalena. Quina gent més rara. A mi no m'he convidat mai, a madalena. Veig que hi ha nivells i nivells... Anyway, lo de l'ull de peix no era amb mala intenció. Jo sempre et trobo guapo. Guapuuuu.
Vaja, doncs jo que ho celebro...i molt!!! Ens veiem l'1 a la nit....això s'acaba, però segur que vindran coses millors!!!!
Un petò molt gran i bon any!!
Albertz
no faràs un post amb les primeres impressions dels 30 anys??
ye ye yeeeeeee
Uff... Em sembla que no, Tuixén, encara no m'hi sento gaire, amb 30 anys. Crec que sóc com les fruites que maduren tard...
gràcies pel teu somriure doncs també es transmet el teu positivisme! tu que ets del penedès (per dir-ho d'alguna manera) ja sabràs que les fruites que maduren tard són més dolçes i bones....abrazote!
Publicar un comentario