Dijous i sóc a casa recordant el tràfec de dilluns a la tarda anant al victòria amb tot el resacote a buscar el piano per portar-lo al setem i que em reparin la tecla que vaig partir per la meitat i que em revisin el martellatge. Quatre dies sense Grease i ara em sembla que tinc taaaantes hores per davant, que de ben segur que no sabré què fer amb totes i m'avorriré com una ostra. Es viu bé vivint dels estalvis, però no estic tranquil, em fa por que no m'arribin (bueno, sempre hi haurà un telepizza que ens pot acollir a mi i a la meva moto...).
Crec que ja torno a fumar, perquè amb aquesta tarda a casa m'he fumat dos pitillus, i no és gaire habitual en mi... O sí... Potser m'estic paranoiant per tenir massa temps per pensar... No ho sé, i tampoc no tinc massa clar què us volia dir... De fet, crec que només us volia ensenyar la tecla, i tan de bo pogués ensenyar-vos la cara de tonto que vaig posar quan em vaig adonar que l'havia trencat.
3 comentarios:
ostras. i quant de temps vas estar amb la tecla trencada?
Uhhhhh! Tengo miedooo! Amb lo tranquil que sembla el noi i mira quins cops fot a les tecles... Que tinguis un bon dia, que no se't cremi l'arròs, ni el sofà, ni la neurona. Pensa que ara tens tot el temps del món per fer ocellets de paper, veure pelis maques i fer carxofes al forn per la teva estimada. Petons adormits des del regne de Mediapro.
Vaig fer quatre funcions sense tecla, i és de les importants... És q sóc tan bo... jajajajajajajaj
Neeena, la neurona s'ha despertat ja, i no vol saber d'ocells ni d'arrossos, només et vol veure! Prometo no fer-te passar més son mai més!!
Publicar un comentario