Avui

Avui m'he mirat el bloc i he vist que ja fa quasi un mes que no dic res... Però com que no tinc res a dir..., potser el tanco. Així ja ningú m'apretarà per si actualitzo o no actualitzo el bloc. Jo no apreto a ningú, oi perquè s'actualitzi el seu? Doncs perquè a mi sí? I a més a més, si no tinc res interessant a dir, perquè mantenir-lo? Els que em coneixeu sabeu que no m'agrada parlar per parlar, i si el fet de tenir un bloc implica haver-lo d'alimentar regularment, a mi no m'interessa (si no, em compraria un tamagotxi, que implica ser menys creatiu).
Per mi, això dels blocs era una vàlvula d'escapament per certs moments. Que resulta que fa un temps tenia més moments d'aquests i ara menys? Suposo que no passa res. Però és que cada cop que l'obro, em sento incòmode... Però tenir un bloc és bonic. I sobretot quan trobes coses a dir. I és dolorós. No el bloc, sinó tot això altre.
També suposo que el fet de deixar de ser un adicte a internet, hi juga la seva part. I és que fa un temps jo tenia tot internet a casa meva (o això deia l'Albert). Sabia de tot i feia de tot allò que tingués a veure amb un ratolí, un monitor i un adsl. Però si comparo el temps que m'ocupava i allò de bo que m'aportava, m'alegro d'haver-ho deixat. Encara que el seu cost sigui tenir menys coses a dir.
Tornant al tema que m'ocupava i preocupava, com que no vull que això es converteixi en una secció d'elogis i crítiques, us agrairia que no féssiu servir els comentaris per animar-me a tancar o a mantenir el bloc. Ja ho decidiré jo, o en tot cas el temps...
De totes formes, un petó si no torno.