jueves, 6 de noviembre de 2008

Con estas manitas... (3, el xurro que he fet)

Bueno, després d'oblidar-me de dinar, he arribat a crear una mena de ciutat en miniatura, feta de peces metàliques, amb fonaments d'estany. Per no tenir-ne ni idea, crec que ho he fet bastant bé, perquè la placa està bastant neta, i sembla que no he trencat res... I a més, començo a entendre la onda aquesta dels circuits impresos. Malgrat això, seria incapaç de crear-ne un, només vull dir que en podria soldar un altre diferent sense cap explicació, totes les peces porten un codi, i un lloc indicat a la placa.

I ara una vista de les clavegueres, la placa vista per sota, amb el xurro de les soldadures que he fet (aquesta foto no té encara tots els components soldats, la de dalt sí).


El pitjor, ha estat el que vé ara, perquè d'una banda, havia de soldar el cablejat de la placa base cap als connectors externs, en una caixa minúscula que ho conté tot. Per més inri, la caixa no està ben tallada i els connectors externs no acaben d'encaixar als forats que porta... Així que també he hagut de tunejar la caixa. I per acabar, no indica com van posades les antenes a la caixa. Així que bàsicament, des del començament ha estat com el joc de les cadires, una sèrie d'eliminacions fins que et queda la opció bona. Un cop ho he posat tot a dins, m'ha quedat així:


I vist de lluny queda així:


Tot i tenir-lo tot ensamblat, encara no està acabat. La raó? Perquè sona així:



3 comentarios:

Anna Espinach Llavina dijo...

els el meu friki preferit.

carles espinach dijo...

Osti tu! La Maria i el Jan, quan els he ensenyat el video-demo de l'aparell han dit coses com: "què passa, papa?" o bé: "papa, l'ordinador s'ha espatllat...", i fins i tot, "papa, deixa la batedora que avui dinem a casa dels avis..."
Ep, tu segueix endavant, eh! Penso que la propera podria ser una serra amb un arquet a la teulada de casa teva (en el més pus estil Delicatessen...).
Un petó dels Espinachs de Gelida
!!

Mozartiano dijo...

Nen!!! Tinc a l'Arecio igual a casa... Tot el dia soldant cables i peces cada una més extranya.

Ara, no em diguis pas que collons és el que monta.

Abraçades vàries!