Carolisto

Con estas manitas... (i 4)

2008-11-21T11:51:00.002+01:00

Bé, per fi, després de dues o més (ja ni me'n recordo) setmanes de desesperació amb un theremin que és un desastre natural, me n'he sortit gràcies a una idea tonta i a uns companys d'afició (http://www.thereminhispano.com/). Però m'ha agafat el monillo de trastos i trastetes... Ja us mantindré informats. De moment, la prova de que me n'he sortit:

Con estas manitas... (3, el xurro que he fet)

2008-11-06T21:40:00.005+01:00

Bueno, després d'oblidar-me de dinar, he arribat a crear una mena de ciutat en miniatura, feta de peces metàliques, amb fonaments d'estany. Per no tenir-ne ni idea, crec que ho he fet bastant bé, perquè la placa està bastant neta, i sembla que no he trencat res... I a més, començo a entendre la onda aquesta dels circuits impresos. Malgrat això, seria incapaç de crear-ne un, només vull dir que en podria soldar un altre diferent sense cap explicació, totes les peces porten un codi, i un lloc indicat a la placa.

I ara una vista de les clavegueres, la placa vista per sota, amb el xurro de les soldadures que he fet (aquesta foto no té encara tots els components soldats, la de dalt sí).

El pitjor, ha estat el que vé ara, perquè d'una banda, havia de soldar el cablejat de la placa base cap als connectors externs, en una caixa minúscula que ho conté tot. Per més inri, la caixa no està ben tallada i els connectors externs no acaben d'encaixar als forats que porta... Així que també he hagut de tunejar la caixa. I per acabar, no indica com van posades les antenes a la caixa. Així que bàsicament, des del començament ha estat com el joc de les cadires, una sèrie d'eliminacions fins que et queda la opció bona. Un cop ho he posat tot a dins, m'ha quedat així:

I vist de lluny queda així:

Tot i tenir-lo tot ensamblat, encara no està acabat. La raó? Perquè sona així:

Con estas manitas... (2, llegó el theremin)

2008-11-06T20:52:00.006+01:00

M'he comprat un kit de muntatge per un theremin (que si no ho sabeu, és un instrument de dues antenes que es toca movent els braços a l'aire), que m'envien des d'Austràlia. Tot i que ja fa uns dies que l'esperava, avui `per fi m'ha arribat. "Quin paquet més petit", he pensat quan sortia de Correus, "però bueno, quan arribi a casa l'obro i satisfaré la meva curiositat".
Tothom amb qui he parlat, m'ha dit que és bastant difícil muntar el kit i que soni bé, i quan he obert el paquet he entès perquè ho deien. Bàsicament, portava una caixa de plàstic, dues antenes, un circuit imprès i una bossa amb un munt de resistències, condensadors, i més peces petites i més petites per soldar. No tinc ni idea d'electrònica. Gens. I de soldar...!!! Ostres, em sembla que prefereixo aixecar tres rhodes que tornar a soldar un theremin. Això portava el paquet:

Uff, aquesta bosseta m'ha posat els pèls de punta, mai hagués pensat que un theremin portés tantes cosetes i posades tan juntetes. Però després de l'atac de pànic, he pensat que més val intentar muntar-lo, que no pas guardar-lo tal com m'ha arribat i oblidar-me'n. Doncs endavant, he començat a intentar desxifrar què era cada component, on anava i en quin ordre havia de soldar-lo (penseu que si us en compreu un, les instruccions són precàries).

He trobat les primeres peces, uns "resistors" d'un kiloOhm, perquè n'hi havia 8 i al circuit imprès també. I les he soldat.

I després uns altres més. també per eliminació. Auu!!! He agafat una boleta d'estany calenta!!!

És com si tornés a jugar al Tente, però com si no ho pogués desfer després, t'has de pensar molt bé com fer la nau espacial, perquè no et podràs fer enrere!!!!

Con estas manitas...

2008-11-06T20:47:00.003+01:00

Porto uns dies fent el tonto amb les eines que trobo per casa... Fa una setmana vaig decidir reparar el rhodes i vaig començar fent-li una neteja a fons i canviant-li uns diapasons, que tenia trencats. El pitjor de tot... va ser moure'l per deixar-lo a terra...

Menteixo!! El pitjor de tot, aixecar-lo de terra per tornar-lo a lloc... Uff... Sort que theremin no pesarà tant...

13-X

2008-10-13T22:58:00.001+02:00

Ja sé que tothom els coneix, però jo aquest no l'havia vist

2008-10-13T15:40:00.001+02:00

Avui

2008-08-22T12:25:00.002+02:00

Avui m'he mirat el bloc i he vist que ja fa quasi un mes que no dic res... Però com que no tinc res a dir..., potser el tanco. Així ja ningú m'apretarà per si actualitzo o no actualitzo el bloc. Jo no apreto a ningú, oi perquè s'actualitzi el seu? Doncs perquè a mi sí? I a més a més, si no tinc res interessant a dir, perquè mantenir-lo? Els que em coneixeu sabeu que no m'agrada parlar per parlar, i si el fet de tenir un bloc implica haver-lo d'alimentar regularment, a mi no m'interessa (si no, em compraria un tamagotxi, que implica ser menys creatiu).
Per mi, això dels blocs era una vàlvula d'escapament per certs moments. Que resulta que fa un temps tenia més moments d'aquests i ara menys? Suposo que no passa res. Però és que cada cop que l'obro, em sento incòmode... Però tenir un bloc és bonic. I sobretot quan trobes coses a dir. I és dolorós. No el bloc, sinó tot això altre.
També suposo que el fet de deixar de ser un adicte a internet, hi juga la seva part. I és que fa un temps jo tenia tot internet a casa meva (o això deia l'Albert). Sabia de tot i feia de tot allò que tingués a veure amb un ratolí, un monitor i un adsl. Però si comparo el temps que m'ocupava i allò de bo que m'aportava, m'alegro d'haver-ho deixat. Encara que el seu cost sigui tenir menys coses a dir.
Tornant al tema que m'ocupava i preocupava, com que no vull que això es converteixi en una secció d'elogis i crítiques, us agrairia que no féssiu servir els comentaris per animar-me a tancar o a mantenir el bloc. Ja ho decidiré jo, o en tot cas el temps...
De totes formes, un petó si no torno.

3.- piscina

2008-07-28T13:58:00.002+02:00

Avui estic esgotat. Però ben content. Perquè després de tres setmanes anant a la piscina ja he tornat a les marques que tenia d'adolescent. He fet els 2000 metres en menys d'una hora. Feia més de deu anys que no em passava... Uf, quins records... Bueno, i ara, com que ja estic en plena forma, m'estic plantejant d'anar als jocs olímpics, perquè vist el nivell... M'animaríeu?

2.- Investigar

2008-07-28T12:20:00.001+02:00

Tenia pendent el tema Wii. Doncs ja l'hem recuperat i estic fent quatre coses senzilles amb Ableton live i el wiimote. De moment no hi ha imatges ni cap testimoni, perquè no em funciona de manera molt estable, però si segueixo amb aquest ritme, crec que arribarem a bon port. Ei, tampoc no us flipeu, que la cosa sembla que no dóna per gaire, és més visual que res més.

A més a més, he estat treballant amb el Bome's Midi Translator, que és una altra aplicació que potser m'obrirà nous camins al wiimote. És un programa que et permet reassignar les ordres midi i les no midi. Més informació en persona.

1.- Composar

2008-07-28T12:12:00.001+02:00

Aprofitant que el dissabte era santa Anna, vaig imposar-me de regalar-li una cançó. Tot i que aquests darrers dies només m'ha deixat a soles unes poques estones, vaig recuperar una vella idea de quan ella era a Berlín aquest desembre i ens passàvem hores al messenger. Vaig fer-li uns petits arranjaments (més que petits, ràpids, si no, no complia els terminis...) i aquí està. Voilà!

my berlin

Informe sobre els bons propòsits

2008-07-28T12:06:00.003+02:00

Ordre del dia:

1.- composar
2.- investigar
3.- piscina

Els propòsits de l'any nou

2008-07-13T09:10:00.002+02:00

Encara que potser vaig tard (millor tard que mai) he decidit fer-me dos bons propòsits aquest juliol, que m'agradaria que em duressin fins l'any que vé. El primer és fer esport, perquè entrada la trentena ja em toca cuidar-me, i si a més a més m'ho passo bé, millor. El segon, que ja em rondava pel cap fa uns dies, l'acabo de decidir ara, perquè un gran amic i savi, m'ha dit que sóc una mica "perru" (amb tota la raó). Així he decidit de fer servir el meu blog per posar-me les pililles en les meves coses. Intentaré comprometre'm a anar penjant musiqueta i coses noves meves aquí. A veure si ho acompleixo. Estigueu atents.

Ostres, com enyoro vídeos de primera!!!

2008-05-17T10:17:00.001+02:00

Estava veient això i m'he recordat que fa molt de temps que no penjo res al blog. És una patillada, però enrolla bastant, no

2008-05-12T21:06:00.002+02:00

Ja torno a ser aquí!

2008-03-26T12:51:00.001+01:00

Després d’un no entès silenci, ja torno a ser aquí bé, o millor, allà, a les canàries, concretament a Las Palmas de Gran Canaria. Ja sé que no vaig passar gaires informes de l’estada a Mallorca ni de Roma, però és que he estat ocupat. Avui és el meu primer dia lliure aquí, i com mola, viatjar, i voltar pel món encara que sigui per llocs bruts o poc bonics.
No tinc wifi, així que no sé quan llegireu això, perquè estem en un lloc amb tan poca onda que el wifi és un luxe (es més popular l’hifi). La tele aquí és un trunyo i no tinc youtube... quin infern!!!! Però bueno, no em queixo, que aquí farem una pasteta bonica, passarem uns dies agradables i ens tindran mantinguts… I clar mentre hi hagi sol, la tecnologia no és una necessitat (avui ha fet núvol). Nena, porta’t tovallola i crema, que fa ben bo!!!
Avui el Jose, el del vídeo (www.myspace.com/erasoultrio) ens ha portat al sud de l’illa a veure on ell currava fa dos anyets. És com un Lloret en guanche... Entenc perfectament que se n’anés. Però com que aqui som com guiris, a mi m’està bé tot. El que no m’acaba d’agradar són els antros d’aquí. Fins avui només hem anat a un garito, que mola pq ens deixen tocar, però que no ens posen ni una birreta despres de tocar. I ens diuen tacanyos als catalans. Espero recuperar la classe de la que he gaudit els darrers mesos. El passeig del Jose ha justejat, però en canvi ahir vam fer un dia de platja que cagatelorito. Ens vam fotre un carpaccio de carbasó (una recepta més al sac, espinach), una graellada de peix i dues ampolles de vi entre quatre. I després dues funcions de grease. Això si, ben torradets. Au, machotes!!!

Ara tinc uns quants projectets nous de curro molt interessants que em tenen una mica liat, així que em costa escriure. Ja aniré avisant, però poseu-vos a punt!!
Me’n vaig a sopar, que encara tinc pasta de les dietes!!!

P.D: perquè en diuen dietes si això és justament el que no fas???

Volando, volando

2008-02-18T11:39:00.000+01:00

Quatre dies fora de casa poden ser com unes colònies curtes o semblar que duren com quatre anys. Ets lluny de casa i se t'atura completament la rutina diària. Vist així no és ni bo ni dolent, tot depèn de si t'hi trobes bé. I jo no m'hi he trobat, a Mallorca. Si no fos per feina, no crec que hi torni. Al febrer ni hi fa sol, a Mallorca, així que no la gaudeixo de dia; i la nit fa pena, plena de quillos que es pensen que tenen onda... Doncs aixó, que m'he avorrit supinament. El dia que m'ho vaig passar millor va ser el passeig fins al castell de Bellver, pq hi vam anar a peu i va ser un pateo maco. Tampoc va ser res, com si hagués anat de casa a la font del cargol, però com que tot ha sigut tan sumament avorrit, això ja va ser un què. I estic una mica de crisi, perque ja no sé si ja no m'agrada el tecno o és que aquí son uns cutres amb la música. Deu ser això darrer... Però és que no he aguantat a la disco ni un quart d'hora cap dels dies que he sortit. Tot un drama, un desastre, en fi. I els cubates, cars, com al Luz de Gas. Pq a més, idiota de mi, no vaig prendre el mac.
A tu em moro de ganes de veure't i sé que quan llegeixis aquestes línies (tràgica expressió) ja t'hauré vist, i besat i estimat, però igualment t'ho vull dir.
Com a consol, em queda saber que m'han pres el pèl i que m'han explotat, a mi i a tots, i que quatre cabrons vénen aquí amb les seves famílies a demostrar-nos que generosos que som pq han vingut de vacances a costa nostra i els hem omplert les butxaques fins dalt. En 4 dies, 13600 espectadors, que a 36 euros l'entrada en fan un total de 489.600. Gairebé mig milió d'euros en 4 dies, merchandising a part!! A canvi, 6 hores de directe diàries duratn quatre dies seguits. No us posaré el sou pq no rigueu. De tot se n'aprèn.
Anem a Madrid amb l'Ayala!!

T'estimo, i a Roma, encara més!!!

La propera vegada escric, ho prometo

2008-02-01T21:09:00.001+01:00

Fliiiiiiiiiipaaaaaaaaaaaa!!!!!!

I més vídeos...

2008-01-20T11:27:00.001+01:00

THE UNFINISHED SYMPATHY Spin In The Rye

2008-01-20T11:23:00.001+01:00

I són d'aquí, de casa!!

Les millors cames de Grease...

2008-01-12T21:27:00.000+01:00

... són les meves!!!

S'ha acabat

2008-01-10T20:07:00.000+01:00

Dijous i sóc a casa recordant el tràfec de dilluns a la tarda anant al victòria amb tot el resacote a buscar el piano per portar-lo al setem i que em reparin la tecla que vaig partir per la meitat i que em revisin el martellatge. Quatre dies sense Grease i ara em sembla que tinc taaaantes hores per davant, que de ben segur que no sabré què fer amb totes i m'avorriré com una ostra. Es viu bé vivint dels estalvis, però no estic tranquil, em fa por que no m'arribin (bueno, sempre hi haurà un telepizza que ens pot acollir a mi i a la meva moto...).
Crec que ja torno a fumar, perquè amb aquesta tarda a casa m'he fumat dos pitillus, i no és gaire habitual en mi... O sí... Potser m'estic paranoiant per tenir massa temps per pensar... No ho sé, i tampoc no tinc massa clar què us volia dir... De fet, crec que només us volia ensenyar la tecla, i tan de bo pogués ensenyar-vos la cara de tonto que vaig posar quan em vaig adonar que l'havia trencat.

Ja m'ho deien a casa, no et fiïs mai de la calma...

2008-01-04T11:48:00.000+01:00

Avui havia de ser un gran dia, només una funció del doblete, després un sopar amb els coleguitas de l'Ayala, i més tard, a dormir amb la dona que m'estimo.
Però el dia no comença bé. Uns crits m'ennuvolen el matí, que es recupera a base de trnacirure un paio mort, un geni, el paio Michael Brecker. Perquè sí, encara em queda feina pendent de l'Esmuc, i aquest matí he decidit posar-m'hi. A la una ja ho tinc tot acabat i decideixo cruspir-me els pocs calamars que queden del Clodu per dinar. Un bon àpat, una migdiadeta curta i al taju. Però avui només mig (que guai), perquè despres tenim sopar d'empresa amb el polifónicos, que ja fa dies que no ens veiem i que me'n moro de ganes. AIxí que després currarà el lazarillo.
Però no sé si és que m'he creuat amb un gat negre, he passat per sota d'una escala, o és perquè m'ho mereixo, que tot s'ha torçat de cop. Arribo al musical, amb la meva rutineta de sempre (però avui hi he anat amb metro, que em volia emportar la maleta cap a casa... sort que he sortit puntual), i engego el teclat i l'ordinador... però sorpresa!!!! el Protools no va. Diu que s'ha acabat l'autorització (pels no entesos, el protools és allò que fa que els coros i els instruments gravats del musical sonin; per tant, si no funciona, el musical és una ruina). Nervis. Truco l'Àngel, el nostre sevei tècnic (bústia de veu). Hi torno. Bústia. M'atabalo. Parlo amb el Roger, el gerent, que tenim un problema greu (Houston) i que m'ajudi a solucionar-lo. Al cap d'un quart d'hora em truca l'Àngel. Quedan 45 minutos para crack. Parlo amb ell, li explico el problema, i em diu que m'envia una clau (la solució al problema) d'immediat. Espero que el taxi arribi abans de començar la funció, encara que crec que no ho farà... Bueno, por mi parte, és tot el que puc fer. Surto a fer un cafè amb el Toni i el Richi i arriba l'Uri. Quan falten 20 minuts entro al teatre, encara amb els nervis, i vaig a parlar de nou amb el Roger, a veure si sabem què li queda al taki. No ho sabem. Parlo amb la regidora, que avisi a la companyia que toca cantar de veritat avui, que els coros gravats no hi seran fins quin sap quan. Més nervis. Bueno, em canvio la roba, em poso la de funció, i sento "cincooo". Això vol dir que queden cinc minuts per començar. I compto els músics. Un, dos tres, quatre, cinc. De nou, un, dos, tres, quatre, cinc. Jodeeeer, en falta un. El truco al mòbil tres vegades i no contesta. El truco a casa i contesta. Surreal. Bueno, arriba dues hores tard a la feina. Sort del Richi, que és un portento, i supleix les mancances. Bueno, nervis més, però al final arriba el músic. Per fi acabem la funció i toco el dos, a sopar, polifònic.
Tot canvia a millor, un sopar de cine, bon ambient al salles, i a més, cobrarem el bolo del desembre!!! Després fem una copeta per celebrar la meva trentena i quan acabem me'n vaig a dormir amb la dona que m'estimo. Creuo mitja barcelona, de sant andreu a casa seva, i truco. Truco al timbre. Li truco al telèfon, bústia. De nou al timbre, i de nou a la bústia. Putes bústies. Crec que a partir d'ara, esborraré de la meva agenda els telèfons als què els salti la bústia. Ja fa temps que ho medito. És l'invent menys útil del segle. És una amenaça sèria. Si en teniu, traieu-vos-la. O com a mínim mediteu-ne la utilitat.
En resum, la dona que m'estimo no m'obre la porta de casa seva, així que decidei-xo dormir a la meva. Agafo el camí de tornada i sorpresa!!! M'agafarà un cobriment de cor!!! Control preventiu d'alcoholèmia. Viiiiissssscaaaaaa!!!!
Bueno, bona nit a tothom, la meva hauria pogut ser pitjor?

Sol per Sant Esteve

2007-12-26T15:03:00.000+01:00

Tot just ara m'adono de com m'agrada llevar-me i somriure, i pensar que el moment que vindrà serà encara millor que l'anterior. Crec que he canviat el meu habitual negativisme, i veig que aquest canvi es transmet als altres, si jo estic bé, el meu voltant també (o millor del que estava). Ara em sorprenc de què fàcil que m'és transmetre la meva negror al meu entorn i encomanar a tothom la meva càrrega negativa. Així que res, aquest post només conté aquesta curta reflexió i un somriure cibernètic.

La festa dels petits

2007-12-17T19:50:00.000+01:00

El fetge es trenca? em pregunto ara, a les 5 de la tarda del dilluns després. De corroborar que com diu l'Anna sou totes unes zorras, o com a mínim la Raquel pel Jose, però que segur que no pel Pol (crec que es diu). Perquè si ho mirem ben mirat, a mi ja em van bé. Ara. Ara que recordo amb ¿nostàlgia? la soledat dels llums, que em volten.

Com volta el pagès, que fuet amunt, fuet avall, em fa patir i ballar el cap, i em fa fer de gran barrufet de tota la colla, jo que em crec el més perdut de tots. La princesa del conte em sorprèn, no són mai certes totes les històries dels contes, i les que no expliquen, són les més certes de tot. La fada d'aquest conte incert ja m'explica els seus trucs, com els que s'expliquen en una taula d'un bar dins d'un armari, de l'armari, tard, tard, trucs secrets i també incerts. Les confidències es paguen, i les confiances també. Com ens paguen amb un aparador de l'un, dos, tres, un aparador d'aquells absurds, un amb setanta maletes plenes amb un mateix llibre, el del lot.

Així era la festa dels petits, avui ja ha passat, i el record també, només en queden els somriures i les bromes,

Apassionant!!!

2007-12-13T13:34:00.001+01:00

Quants no hem planejat mai una cosa d'aquestes?

Grans d'Espanya

2007-12-13T03:14:00.000+01:00

Avui una senyora veïna m'ha tractat de vostè... No sé si era que no s'hi veu, o potser la barba em fa semblar adult (tot i que crec que no m'ho fa semblar prou) o potser la panxa, les arrugues, les ulleres o què. Perquè per la cresta no crec que sigui... Jo que em creia el petit i rodó de les fussis (¡¡com m'encanta dissimular-ho!!). Però resulta que no. I això ja m'ha fet ballar el cap... Me'n queden 20 pels 30, no tinc on caure'm viu (ni tampoc em preocupa), i de vegades em sento ben irresponsable per coses d'aquestes (qui em diria que mai arribaria a envejar l'Uri per qüestions de seny!!). No hauria d'estar cremant el poc que em queda de veinteañero? Perquè resulta que cada dia arribo més d'hora a casa... i cada dia em sap menys greu fer-ho. No sé, potser és momentani i estic fent fondo i caixa per aguantar aquest nadal (las fiestas me confunden). Però de fet no em preocupa massa, si ha de canviar ja canviarà. Però bé, encara tinc el mateix dilema... perquè semblo gran? El Manu també m'ho va dir fa un parell de setmanes, però com que anava mig feliç li vaig fer menys cas i vam riure una estona... Però la senyora no ha fet broma... Així que m'ha tocat més. I perquè tot aquest rotllo? Si jo dic que realment no em preocupa fer-me gran. O ara resultarà que sí? O potser només el que em preocupa és el futur, o sigui, la cara que posarà l'Olguita demà quan rebi la seva primera prova d'amic invisible... Encara haig de trucar la Maria per saber què li pot agradar... Vale de plastas, si haig de fer el ploramiques, ja ho faré de gran. Que encara no ho sóc!!! Com a mínim me'n queden 20!!!

Homenatge al Pere Julià:

Perquè l'Eugenio és intemporal?

El meu segon premi

2007-12-10T02:05:00.001+01:00

Com a recompensa al meu travestisme, avui m'he trobat un parell de premis, tots de xocolata (algú em deu voler més farcit encara...). Heu-los ací:

No recordo si us vaig dir que el premi a l'abracadabra va ser un cd molt guai de duke ellington i louis armstrong...

Una fotico

2007-12-09T07:20:00.000+01:00

Deixo també una foto de la party que ens vam muntar al KGB amb l'Àlex i el Jose. Podeu veure el Saki (el dj) i l'Àlex al costat cobrint-li espatlles...

Anava una mica fatal i està una mica mica moguda...

Mi osito i els cors roses

2007-12-09T07:12:00.000+01:00

La meva primera sorpresa d'avui ha sigut quan la meva mare m'ha dit "mi osito". Quina gràcia, tot per la barba, està creant un tema de polèmica important, jeje... A ella no li acaba d'agradar (diu que em veig més gran) i a l'Uri li sembla que ja està massa llarga.... A veure si em compro definitivament el barbero en casa...
Han vingut a dinar els papis i ens ho hem passat molt bé. L'uri s'ha posat com el quico,... Clar és que la Loli (la meva mare, per mi Lola) cuina de colloooooons!!!!
Bueno, seré breu que és tard i no vol ploure!!
He decidit que tocar és important, potser és CASI la cosa més important del món!!! Hem fet DOS BOLAZOS!!!! Visca el Toni, l'Uri, el Jose i el Clodu!!!! Sóc tan fan!!! I visca els cors roses!!! I visca tu, que em dius guapuuu, amb moltes us; I el Saki, i l'electrònica, i els taps per les orelles i visca sobretot l'Àlex, que és CASI també lo más grande del mundo!!!
I visca tu, campeona, que em dónes un power que te cagas!!!

P.D: avui l'amic invisible m'ha fet posar una perruca de les ballarines de greas, i m'ho he passat bomba (m'agradarà ser travelo? potser sí i que?). M'ho he passat bomba i tothom ha elogiat els meus collons, i que què guapo que estava... Bueno, us poso una foto, q veure què us sembla...

Contextualitzeu, però podeu riure tot el què volgueu, jo ho he fet... Petons a tothom que surt aquí, i a qui no surti i se'ls mereixi també!!!!

M'enfado amb el món

2007-12-08T02:07:00.000+01:00

Un dia dels meus típics d'enfadat amb el món... Més que un dia, una nit... I potser més que una nit, la foscor. I la foscor en què em sumeixo quan la música es torna una merda... Sort del zorro, que sap treure el riure d'on no hi és. M'enfado amb el món per no enfadar-me amb mi, potser per impotència, potser per cobardia. Avui per cobardia, en origen era per impotència. Ja ho he tret.

Tocar és tan important com m'ho sembla?

També m'han fet fer la primera prova a l'amic invisible, però era tocar coses durant la funció i m'hi he negat... He hagut de fer una prova alternativa, explicar un acudit davant de tota la companyia. El marit borratxo des del carrer crida: - Abracadabra!!, i la dona li diu: - Mariano, quitate el puro de la boca, que no te entiendo!, i el Mariano respon: -Abre cabrona!!! Gràcies Gus.
Com a premi a tan compromesa prova (sóc incapaç d'explicar acudits sense acabar rient, i per això he triat aquest tan dolent) m'han regalat un disc de p.m., Louis Armstrong i Duke Ellington, junts. Valia la pena fer el ridícul com l'he fet. A partir d'aquí m'ha tornat el bon humor, no sé si per tornar a la llum, si pels gags del Clodu o pel teu bona nit. Gràcies!

Avui he descobert... El rey del mambo

2007-12-07T02:11:00.001+01:00

Hi ha dies que et lleves i t'adones que tot va a un ritme curiós, i llavors és quan penso, malo... podries tornar-te'n a dormir... I no dorms. Pum.
Ja vaig tenir-ne indicis ahir, quan no vaig poder acabar-me el primer i únic cubata de la nit... I res, com que me'n vaig anar d'hora cap a casa, avui m'he llevat ben fresquet, a les nou del matí... Després de fer una mica de mis labores he acabat fent-me el dinar molt tard i sortint encara més tard per anar a la feina, cosa raríssima en mi. I tinc son i me la passo amb un cafè... i un tallat. I amb un llibre, que em té enganxat. I em faig un tall al dit, tocant. Com et pots tallar un dit tocant el piano? El mateix em pregunto jo, que ja és el segon cop que em passa. I com que no paro, no se'm cura. Paciència. Vull tornar al teatre per llegir.
I ara una mica de "te'n recordes...". Et pots creure que avui hem conegut a la Sílvia Marsó?, si la del 1, 2, 3, responda otra vez. Son doce preguntas acertadas a setenta pesetas cada una dan un total de... ui, massa tard per comptar... No, ja ho tinc, ochocientas cuarenta pesetar. Doncs ha vingut al teatre amb les seves criatures i ha entrat a saludar. Tot un mite eròtic de la nostra infantesa allà, davant nostre... Res, el shock ens ha durat uns deu segons. No vull ser xeflis, però ja se li comença a notar l'edat... Però és molt senyora i molt simpàtica!!
I avui hem dit adéu al nostre àngel de la guarda, que més que de la guarda és de l'escala (no és el vostre, Anna i Tuixén). Adéu Xavi, no ens hauries d'haver deixat. Però bueno, show will go on, que ara tenim el Tarzán Iglesias. Se'm notarà que me'n ric d'ell? Jo, quantes coses han passat avui...
I per acabar, El rey del mambo. El rey del mambo és un personatge que té el món als seus peus, perquè el món no se li queixa, i si se li queixa, no li fa puto cas. Pobra Raquel, jo t'entenc. Qui sinó El rey del mambo pot parar, sense previ avís, la feina de més de 40 professionals, pels seus sants collons agafar un micro i sortir a l'escenari?Amb nocturnitat i alevosía. Total, només hi havia 1270 persones davant nostre... I un espectacle al meu càrrec...Se'm deu haver posat una cara de burro... Jo de gran a vegades vull ser com ell. D'altres no, que deu ser molt trist. Pobret.

El rey del mambo

Ai, i segueixo amb barba... Cada dia li agrada a més gent... Avui m'ho han dit les ballarines. Però em pica, encara em pica. I ara que tinc barba me n'adono que també tinc arrugues... 30's are coming...
Crec que per avui ja està, ja he llegit i ja he escrit tothom. Bonanit i somieu amb els angelets, els bons i els dolents.

Avui he descobert... El rey del mambo

2007-12-07T02:11:00.000+01:00

De blanca en blanca y salgo porque me toca

2007-12-06T11:37:00.000+01:00

Ahir a la nit els meus amics de El Tercer Hombre per fi van presentar el seu disc palabras a 8 bits, ui ui quina ilu!!! Era un disc que van acabar fa dos anys, però com que cap discogràfica els feia cas (i raro, perquè és un discazo) el tenien al calaix de casa. Al final però, s'han embolicat la manta al cap i han decidit tirar pel seu compte. I eso es toda la historia, ahir feien la presentació oficial al Luz de Gas.
Tot i que us vaig convidar a venir, no us vaig veure a cap de vosaltres... Pues bueno, que sapigueu que va ser un bolazo, on van col·laborar a saco de penya que admiro molt, com el Chupi, el Manu Guix, el Bikoko, la Lu de Nubla, el Macaco i el Paco Zárate. Tota la sala plena (que guai, quina imatge més bonica), un escenari super cuidat, uns temes preciosos, i mogollón d'amics. Mooolts amics, que feia poc que no veia, i alguns que feia moooolt que no veia i que em va fer molta ilu trobar-me, sobretot el Magí i el Zaca... Uff quant de temps feia!!! Però estan igual, sobretot el Zaca.
Quan es va acabar vam fer unes copetes a dalt (poques que són molt cares, ells sí que són marditorroedore), i em va entrar un principi de blanca de les meves, perquè entre pitus i flautes m'havia fumat mig paquet (puto tabac). Així que mig marejat vaig recollir els meus bártulos, vaig dir adéu i amb la moto i les meves bosses vaig enfilar cap a castilejos...
Em vaig posar de pet al llit perquè estava mort i marejat, i va i em truca l'Àlex Puyol. Ja ha fet mammamia per primera vegada i ja pot tornar a sortir.. Oleeee... I dissabte anem de festa... Oju peligru... amb l'Ernesto, el seu amic de vilafranca... quin món més petit...
Bueno, em poso a estudiar, que vull fer algo de profit abans que torni l'uri. On collons serà....

Malenconia

2007-12-06T01:25:00.001+01:00

Quina paraula més bonica, per designar quina sensació més confusa... Us deixo aquest video de El Tercer Hombre d'un tema que avui com sempre, m'ha arribat al fons del cor.

klicker és canica... crec

2007-12-05T01:38:00.000+01:00

2007-12-04T00:47:00.001+01:00

Dimecres toco aquest tema al luz de gas, El Tercer Hombre per fi presenta el seu disc!!! A les 22:00h. Que s'apunti algú, no?

Nit de xeflis

2007-12-03T23:24:00.000+01:00

Després de Grease els diumenges anem a sopar uns quants de la companyia i fem uns sopars ben amens i divertits, i alhora cars, si tenim en compte el concepte qualitat-preu. Però ahir vam tenir un cúmul d'excepcions. Primer, l'Uri tenia gana (això no és gens excepcional) i vam decidir de no esperar gaire, si s'apuntava algú, que s'afanyés... La segona va ser que vam triar on sopar nosaltres. Ja feia mesos que l'Uri ens havia parlat d'un restaurant africà molt bo al Born, però mai trobàvem el dia per anar-hi, perquè sempre érem molts, o poc motoritzats, o ens venia de gust una altra cosa... Però per fi vam decidir anar-hi (crrec que vuit mesos després), encara que hi anéssim sols. Així que vam avisar les nenes, però sorpresa, només venia l'Ari Peya, les altres tenien altres plans... Així que vinga, pillem el casco del Pere i cap al born.
Primer encert de la nit, el lloc. Bo, bonic i barat. Vam sopar els tres per vint euros en total, cafès inclosos i vam quedar tips, tips. A més era un lloc ben bonic, feia caloreta i no era gens sorollós.
Segon encert de la nit, la gent. Com que érem tres vam tenir UNA conversa (és que si tinc vàries converses al voltant, intento seguir-les totes i m'acabo perdent). A més, com que érem pocs, i ben avinguts, de seguida vam passar de converses transcendents a xeflis. Aclareixo que xeflis és el terme nou de l'Uri per parlar de cotilleos, tot i que acabo de descobrir que xeflis és un àpat abundant, vaja quina coincidència, com el que ens vam clavar!!!
I així vam començar a parlar de tothom de la companyia, dels rollos que sabíem i dels que no (en aquest punt xeflis va passar de ser un cotilleo a ser un rotllo), de qui ho passava bé i de qui no. I val a dir que tenim de tot, aquest musical sembla una telenovel·la... Un dels importants va ser la confirmació definitiva que l'alex i la vane tornen a estar junts (por fin!!!!), i que el jorge i el jordi no (pobres, ho passen fatal). Tot i que l'Ari és ben reservada per les seves coses, i després de sotmetre-la a diferents sessions de vermellisme. l'Uri i jo (que quan volem som unes bruixes) vam aconseguir que ens expliqués que va passar la nit del jamboree. De fet ja ho sabíem, però volíem l'altra versió. Pobreta, és tan bona... I nosaltres tan dolents...
Arribat aquest punt vam marxar a fer una birra (la primera i última de la nit, estem irreconeixibles) que ens va durar casi dues hores, perquè xeflis ve, xeflis va, vam acabar molt distrets... Malgrat això, i els mil paranys i situacions compromeses que li vaig parar a l'Uri, no va acceptar explicar-li a l'ari el xeflis que ella no coneixia, que és que l'uri té un amor platònic a la companyia (l'Uri!!!).
Ens van fer fora a les 2 i cap a dormir, que dilluns treballem. Sembla mentida que no anéssim a l'aniversari del Zen (el city dels diumenges), però és que sense l'alex noelomismo, edichinto...
I res, des del llit (ja en dilluns nit) penso m'adono com de còmode és el meu llit, és posar-m'hi i dormir... Aaaaahhhhh... nanit, que demà matino....

Un bon dia

2007-11-28T17:38:00.001+01:00

Dilluns, un bon dia. Després de tot el ball de nit de diumenge, la son, la feina i tot, quina mandra llevar-se un dilluns de festa. Però merda, és que tinc assaig. El que donaria qualsevol per tenir un comandament a distància i posar pausa en aquestes ocasions. Bueno, alehop, amunt, dutxa i a córrer, que arribaré just. Però fa bon dia, i veuré el Pep, el pepito, que sempre que el veig em carrega la bateria del bon rotllo. I a més, guai, no estic cansat... Bueno, un assaig més a la butxaca, uns cafès més amb els ayalas i cap a treballar. Visca Harold Rhodes.

M'agrada anar amb moto per Barcelona, relaxa bastant... De fet serà l'únic relax del dia.
Arribar a casa, fer el dinar i a córrer de nou (havent-me'l menjat primer). De tan happy que vaig he decidit anar a veure el manu al luzde (l'anna no, bullida), així que vaig a sants amb moto, per anar-hi directe després.
Nervis al tren perquè em toca fer de tribunal (encara calen?), i perquè el meu grup de llenguatge va una mica peix. Bueno, ja se'm passarà. M'adormo. Em desperto i ja hi sóc. Feina. Més feina, cafè i feina. Ja acaba la tarda i em relaxo. ERROR. Acabo la darrera classe deu minuts més tard... Crec que perdo el tren que em deixava arribar a veure algun tema del manu. Corro, paro i torno a córrer... Uff, nervis.
Tren i ja sóc al luzde, amb l'Albertz (:p), que està més prim. Veig casi mig bolo (ueee,... pensava q arribaria a l'últim tema com sempre), temes nous, xulos, ben ianquis. El Richi em regala una copa (uff, no he sopat...). Xerrem i xerrem i riem i riem, fins que el manu m'alegra la nit... Feina a full pel setembre, amb uns previs interessants... Que guai, com mola que el no sopar, el córrer, el llevar-me (de bon humor), m'hagin portar a anar a dormir amb un somriure d'orella a orella... Dilluns va ser un bon dia, avui serà millor...

No suporto haver d'esperar

2007-11-24T03:29:00.000+01:00

però si en sóc conscient potser em molestarà menys...

... o perdré la paciència més aviat i me n'aniré...

Xiprers, xiprés?

2007-11-21T01:55:00.000+01:00

Avui he descobert, tot anant cap a l'Antàrtida, que m'havia oblidat que els xiprers fan olor. I una olor encantadora. Era l'olor del pati de l'escola, quan per escapar-nos per anar a comprar burmarflaxs, ens colàvem per darrera els xiprers i tornavem a fer malbé la valla metàlica que de tant en tant els currants de l'ajuntament arreglaven. L'olor que compartia amb el Torrents, la Júlia, el Jordi Romeu, i molts altres amics de la infantesa. Amics que jo creia eterns, perquè eren els únics i primers, als quals, amb el temps he perdut completament la pista. Innocència. Que fort i que dur el pas del temps, i quin munt de remordiments que em fa acumular... Però com que sóc ben lluç, de seguida els oblido, que si no pesen massa. Com m'agrada tenir una capacitat de concentració tan curta!!
La flaire a xiprer ha passat fugaç però intensa, tant que m'ha agafat mono d'olors. I m'he posat a recordar. I recordant he passat a l'olor de la ceba, i pensant en cebes he pensat en l'Angela i he vist les capes i capes de roba que porta quan fa aquest fred. Capes que he vist al meu cap, perquè fa un any que no li veig el pèl, però la conservo ben fresca en el record. Que bé que canta l'Angela.
I l'Uri, que també és una ceba. I jo que amb el cuento de la moto que també m'hi vaig tornant. Però preferiria ser un xiprer, són més discrets i més longeus (acabo de descobrir aquesta paraula!!), i fan una olor encisadora, fins i tot en una ciutat on el fum dels cotxes ho taca tot, fins i tot les meves ganes d'anar lliure.