Bé, per fi, després de dues o més (ja ni me'n recordo) setmanes de desesperació amb un theremin que és un desastre natural, me n'he sortit gràcies a una idea tonta i a uns companys d'afició (http://www.thereminhispano.com/). Però m'ha agafat el monillo de trastos i trastetes... Ja us mantindré informats. De moment, la prova de que me n'he sortit:
viernes, 21 de noviembre de 2008
jueves, 6 de noviembre de 2008
Con estas manitas... (3, el xurro que he fet)
Bueno, després d'oblidar-me de dinar, he arribat a crear una mena de ciutat en miniatura, feta de peces metàliques, amb fonaments d'estany. Per no tenir-ne ni idea, crec que ho he fet bastant bé, perquè la placa està bastant neta, i sembla que no he trencat res... I a més, començo a entendre la onda aquesta dels circuits impresos. Malgrat això, seria incapaç de crear-ne un, només vull dir que en podria soldar un altre diferent sense cap explicació, totes les peces porten un codi, i un lloc indicat a la placa.
I ara una vista de les clavegueres, la placa vista per sota, amb el xurro de les soldadures que he fet (aquesta foto no té encara tots els components soldats, la de dalt sí).
El pitjor, ha estat el que vé ara, perquè d'una banda, havia de soldar el cablejat de la placa base cap als connectors externs, en una caixa minúscula que ho conté tot. Per més inri, la caixa no està ben tallada i els connectors externs no acaben d'encaixar als forats que porta... Així que també he hagut de tunejar la caixa. I per acabar, no indica com van posades les antenes a la caixa. Així que bàsicament, des del començament ha estat com el joc de les cadires, una sèrie d'eliminacions fins que et queda la opció bona. Un cop ho he posat tot a dins, m'ha quedat així:
I vist de lluny queda així:
Tot i tenir-lo tot ensamblat, encara no està acabat. La raó? Perquè sona així:
I ara una vista de les clavegueres, la placa vista per sota, amb el xurro de les soldadures que he fet (aquesta foto no té encara tots els components soldats, la de dalt sí).
El pitjor, ha estat el que vé ara, perquè d'una banda, havia de soldar el cablejat de la placa base cap als connectors externs, en una caixa minúscula que ho conté tot. Per més inri, la caixa no està ben tallada i els connectors externs no acaben d'encaixar als forats que porta... Així que també he hagut de tunejar la caixa. I per acabar, no indica com van posades les antenes a la caixa. Així que bàsicament, des del començament ha estat com el joc de les cadires, una sèrie d'eliminacions fins que et queda la opció bona. Un cop ho he posat tot a dins, m'ha quedat així:
I vist de lluny queda així:
Tot i tenir-lo tot ensamblat, encara no està acabat. La raó? Perquè sona així:
Con estas manitas... (2, llegó el theremin)
M'he comprat un kit de muntatge per un theremin (que si no ho sabeu, és un instrument de dues antenes que es toca movent els braços a l'aire), que m'envien des d'Austràlia. Tot i que ja fa uns dies que l'esperava, avui `per fi m'ha arribat. "Quin paquet més petit", he pensat quan sortia de Correus, "però bueno, quan arribi a casa l'obro i satisfaré la meva curiositat".
Tothom amb qui he parlat, m'ha dit que és bastant difícil muntar el kit i que soni bé, i quan he obert el paquet he entès perquè ho deien. Bàsicament, portava una caixa de plàstic, dues antenes, un circuit imprès i una bossa amb un munt de resistències, condensadors, i més peces petites i més petites per soldar. No tinc ni idea d'electrònica. Gens. I de soldar...!!! Ostres, em sembla que prefereixo aixecar tres rhodes que tornar a soldar un theremin. Això portava el paquet:
Uff, aquesta bosseta m'ha posat els pèls de punta, mai hagués pensat que un theremin portés tantes cosetes i posades tan juntetes. Però després de l'atac de pànic, he pensat que més val intentar muntar-lo, que no pas guardar-lo tal com m'ha arribat i oblidar-me'n. Doncs endavant, he començat a intentar desxifrar què era cada component, on anava i en quin ordre havia de soldar-lo (penseu que si us en compreu un, les instruccions són precàries).
He trobat les primeres peces, uns "resistors" d'un kiloOhm, perquè n'hi havia 8 i al circuit imprès també. I les he soldat.
I després uns altres més. també per eliminació. Auu!!! He agafat una boleta d'estany calenta!!!
És com si tornés a jugar al Tente, però com si no ho pogués desfer després, t'has de pensar molt bé com fer la nau espacial, perquè no et podràs fer enrere!!!!
Tothom amb qui he parlat, m'ha dit que és bastant difícil muntar el kit i que soni bé, i quan he obert el paquet he entès perquè ho deien. Bàsicament, portava una caixa de plàstic, dues antenes, un circuit imprès i una bossa amb un munt de resistències, condensadors, i més peces petites i més petites per soldar. No tinc ni idea d'electrònica. Gens. I de soldar...!!! Ostres, em sembla que prefereixo aixecar tres rhodes que tornar a soldar un theremin. Això portava el paquet:
Uff, aquesta bosseta m'ha posat els pèls de punta, mai hagués pensat que un theremin portés tantes cosetes i posades tan juntetes. Però després de l'atac de pànic, he pensat que més val intentar muntar-lo, que no pas guardar-lo tal com m'ha arribat i oblidar-me'n. Doncs endavant, he començat a intentar desxifrar què era cada component, on anava i en quin ordre havia de soldar-lo (penseu que si us en compreu un, les instruccions són precàries).
He trobat les primeres peces, uns "resistors" d'un kiloOhm, perquè n'hi havia 8 i al circuit imprès també. I les he soldat.
I després uns altres més. també per eliminació. Auu!!! He agafat una boleta d'estany calenta!!!
És com si tornés a jugar al Tente, però com si no ho pogués desfer després, t'has de pensar molt bé com fer la nau espacial, perquè no et podràs fer enrere!!!!
Con estas manitas...
Porto uns dies fent el tonto amb les eines que trobo per casa... Fa una setmana vaig decidir reparar el rhodes i vaig començar fent-li una neteja a fons i canviant-li uns diapasons, que tenia trencats. El pitjor de tot... va ser moure'l per deixar-lo a terra...
Menteixo!! El pitjor de tot, aixecar-lo de terra per tornar-lo a lloc... Uff... Sort que theremin no pesarà tant...
Menteixo!! El pitjor de tot, aixecar-lo de terra per tornar-lo a lloc... Uff... Sort que theremin no pesarà tant...
lunes, 13 de octubre de 2008
viernes, 22 de agosto de 2008
Avui
Avui m'he mirat el bloc i he vist que ja fa quasi un mes que no dic res... Però com que no tinc res a dir..., potser el tanco. Així ja ningú m'apretarà per si actualitzo o no actualitzo el bloc. Jo no apreto a ningú, oi perquè s'actualitzi el seu? Doncs perquè a mi sí? I a més a més, si no tinc res interessant a dir, perquè mantenir-lo? Els que em coneixeu sabeu que no m'agrada parlar per parlar, i si el fet de tenir un bloc implica haver-lo d'alimentar regularment, a mi no m'interessa (si no, em compraria un tamagotxi, que implica ser menys creatiu).
Per mi, això dels blocs era una vàlvula d'escapament per certs moments. Que resulta que fa un temps tenia més moments d'aquests i ara menys? Suposo que no passa res. Però és que cada cop que l'obro, em sento incòmode... Però tenir un bloc és bonic. I sobretot quan trobes coses a dir. I és dolorós. No el bloc, sinó tot això altre.
També suposo que el fet de deixar de ser un adicte a internet, hi juga la seva part. I és que fa un temps jo tenia tot internet a casa meva (o això deia l'Albert). Sabia de tot i feia de tot allò que tingués a veure amb un ratolí, un monitor i un adsl. Però si comparo el temps que m'ocupava i allò de bo que m'aportava, m'alegro d'haver-ho deixat. Encara que el seu cost sigui tenir menys coses a dir.
Tornant al tema que m'ocupava i preocupava, com que no vull que això es converteixi en una secció d'elogis i crítiques, us agrairia que no féssiu servir els comentaris per animar-me a tancar o a mantenir el bloc. Ja ho decidiré jo, o en tot cas el temps...
De totes formes, un petó si no torno.
Per mi, això dels blocs era una vàlvula d'escapament per certs moments. Que resulta que fa un temps tenia més moments d'aquests i ara menys? Suposo que no passa res. Però és que cada cop que l'obro, em sento incòmode... Però tenir un bloc és bonic. I sobretot quan trobes coses a dir. I és dolorós. No el bloc, sinó tot això altre.
També suposo que el fet de deixar de ser un adicte a internet, hi juga la seva part. I és que fa un temps jo tenia tot internet a casa meva (o això deia l'Albert). Sabia de tot i feia de tot allò que tingués a veure amb un ratolí, un monitor i un adsl. Però si comparo el temps que m'ocupava i allò de bo que m'aportava, m'alegro d'haver-ho deixat. Encara que el seu cost sigui tenir menys coses a dir.
Tornant al tema que m'ocupava i preocupava, com que no vull que això es converteixi en una secció d'elogis i crítiques, us agrairia que no féssiu servir els comentaris per animar-me a tancar o a mantenir el bloc. Ja ho decidiré jo, o en tot cas el temps...
De totes formes, un petó si no torno.
lunes, 28 de julio de 2008
3.- piscina
Avui estic esgotat. Però ben content. Perquè després de tres setmanes anant a la piscina ja he tornat a les marques que tenia d'adolescent. He fet els 2000 metres en menys d'una hora. Feia més de deu anys que no em passava... Uf, quins records... Bueno, i ara, com que ja estic en plena forma, m'estic plantejant d'anar als jocs olímpics, perquè vist el nivell... M'animaríeu?
2.- Investigar
Tenia pendent el tema Wii. Doncs ja l'hem recuperat i estic fent quatre coses senzilles amb Ableton live i el wiimote. De moment no hi ha imatges ni cap testimoni, perquè no em funciona de manera molt estable, però si segueixo amb aquest ritme, crec que arribarem a bon port. Ei, tampoc no us flipeu, que la cosa sembla que no dóna per gaire, és més visual que res més.
A més a més, he estat treballant amb el Bome's Midi Translator, que és una altra aplicació que potser m'obrirà nous camins al wiimote. És un programa que et permet reassignar les ordres midi i les no midi. Més informació en persona.
A més a més, he estat treballant amb el Bome's Midi Translator, que és una altra aplicació que potser m'obrirà nous camins al wiimote. És un programa que et permet reassignar les ordres midi i les no midi. Més informació en persona.
1.- Composar
Aprofitant que el dissabte era santa Anna, vaig imposar-me de regalar-li una cançó. Tot i que aquests darrers dies només m'ha deixat a soles unes poques estones, vaig recuperar una vella idea de quan ella era a Berlín aquest desembre i ens passàvem hores al messenger. Vaig fer-li uns petits arranjaments (més que petits, ràpids, si no, no complia els terminis...) i aquí està. Voilà!
my berlin
my berlin
domingo, 13 de julio de 2008
Els propòsits de l'any nou
Encara que potser vaig tard (millor tard que mai) he decidit fer-me dos bons propòsits aquest juliol, que m'agradaria que em duressin fins l'any que vé. El primer és fer esport, perquè entrada la trentena ja em toca cuidar-me, i si a més a més m'ho passo bé, millor. El segon, que ja em rondava pel cap fa uns dies, l'acabo de decidir ara, perquè un gran amic i savi, m'ha dit que sóc una mica "perru" (amb tota la raó). Així he decidit de fer servir el meu blog per posar-me les pililles en les meves coses. Intentaré comprometre'm a anar penjant musiqueta i coses noves meves aquí. A veure si ho acompleixo. Estigueu atents.
sábado, 17 de mayo de 2008
lunes, 12 de mayo de 2008
miércoles, 26 de marzo de 2008
Ja torno a ser aquí!
Després d’un no entès silenci, ja torno a ser aquí bé, o millor, allà, a les canàries, concretament a Las Palmas de Gran Canaria. Ja sé que no vaig passar gaires informes de l’estada a Mallorca ni de Roma, però és que he estat ocupat. Avui és el meu primer dia lliure aquí, i com mola, viatjar, i voltar pel món encara que sigui per llocs bruts o poc bonics.
No tinc wifi, així que no sé quan llegireu això, perquè estem en un lloc amb tan poca onda que el wifi és un luxe (es més popular l’hifi). La tele aquí és un trunyo i no tinc youtube... quin infern!!!! Però bueno, no em queixo, que aquí farem una pasteta bonica, passarem uns dies agradables i ens tindran mantinguts… I clar mentre hi hagi sol, la tecnologia no és una necessitat (avui ha fet núvol). Nena, porta’t tovallola i crema, que fa ben bo!!!
Avui el Jose, el del vídeo (www.myspace.com/erasoultrio) ens ha portat al sud de l’illa a veure on ell currava fa dos anyets. És com un Lloret en guanche... Entenc perfectament que se n’anés. Però com que aqui som com guiris, a mi m’està bé tot. El que no m’acaba d’agradar són els antros d’aquí. Fins avui només hem anat a un garito, que mola pq ens deixen tocar, però que no ens posen ni una birreta despres de tocar. I ens diuen tacanyos als catalans. Espero recuperar la classe de la que he gaudit els darrers mesos. El passeig del Jose ha justejat, però en canvi ahir vam fer un dia de platja que cagatelorito. Ens vam fotre un carpaccio de carbasó (una recepta més al sac, espinach), una graellada de peix i dues ampolles de vi entre quatre. I després dues funcions de grease. Això si, ben torradets. Au, machotes!!!
Ara tinc uns quants projectets nous de curro molt interessants que em tenen una mica liat, així que em costa escriure. Ja aniré avisant, però poseu-vos a punt!!
Me’n vaig a sopar, que encara tinc pasta de les dietes!!!
P.D: perquè en diuen dietes si això és justament el que no fas???
No tinc wifi, així que no sé quan llegireu això, perquè estem en un lloc amb tan poca onda que el wifi és un luxe (es més popular l’hifi). La tele aquí és un trunyo i no tinc youtube... quin infern!!!! Però bueno, no em queixo, que aquí farem una pasteta bonica, passarem uns dies agradables i ens tindran mantinguts… I clar mentre hi hagi sol, la tecnologia no és una necessitat (avui ha fet núvol). Nena, porta’t tovallola i crema, que fa ben bo!!!
Avui el Jose, el del vídeo (www.myspace.com/erasoultrio) ens ha portat al sud de l’illa a veure on ell currava fa dos anyets. És com un Lloret en guanche... Entenc perfectament que se n’anés. Però com que aqui som com guiris, a mi m’està bé tot. El que no m’acaba d’agradar són els antros d’aquí. Fins avui només hem anat a un garito, que mola pq ens deixen tocar, però que no ens posen ni una birreta despres de tocar. I ens diuen tacanyos als catalans. Espero recuperar la classe de la que he gaudit els darrers mesos. El passeig del Jose ha justejat, però en canvi ahir vam fer un dia de platja que cagatelorito. Ens vam fotre un carpaccio de carbasó (una recepta més al sac, espinach), una graellada de peix i dues ampolles de vi entre quatre. I després dues funcions de grease. Això si, ben torradets. Au, machotes!!!
Ara tinc uns quants projectets nous de curro molt interessants que em tenen una mica liat, així que em costa escriure. Ja aniré avisant, però poseu-vos a punt!!
Me’n vaig a sopar, que encara tinc pasta de les dietes!!!
P.D: perquè en diuen dietes si això és justament el que no fas???
lunes, 18 de febrero de 2008
Volando, volando
Quatre dies fora de casa poden ser com unes colònies curtes o semblar que duren com quatre anys. Ets lluny de casa i se t'atura completament la rutina diària. Vist així no és ni bo ni dolent, tot depèn de si t'hi trobes bé. I jo no m'hi he trobat, a Mallorca. Si no fos per feina, no crec que hi torni. Al febrer ni hi fa sol, a Mallorca, així que no la gaudeixo de dia; i la nit fa pena, plena de quillos que es pensen que tenen onda... Doncs aixó, que m'he avorrit supinament. El dia que m'ho vaig passar millor va ser el passeig fins al castell de Bellver, pq hi vam anar a peu i va ser un pateo maco. Tampoc va ser res, com si hagués anat de casa a la font del cargol, però com que tot ha sigut tan sumament avorrit, això ja va ser un què. I estic una mica de crisi, perque ja no sé si ja no m'agrada el tecno o és que aquí son uns cutres amb la música. Deu ser això darrer... Però és que no he aguantat a la disco ni un quart d'hora cap dels dies que he sortit. Tot un drama, un desastre, en fi. I els cubates, cars, com al Luz de Gas. Pq a més, idiota de mi, no vaig prendre el mac.
A tu em moro de ganes de veure't i sé que quan llegeixis aquestes línies (tràgica expressió) ja t'hauré vist, i besat i estimat, però igualment t'ho vull dir.
Com a consol, em queda saber que m'han pres el pèl i que m'han explotat, a mi i a tots, i que quatre cabrons vénen aquí amb les seves famílies a demostrar-nos que generosos que som pq han vingut de vacances a costa nostra i els hem omplert les butxaques fins dalt. En 4 dies, 13600 espectadors, que a 36 euros l'entrada en fan un total de 489.600. Gairebé mig milió d'euros en 4 dies, merchandising a part!! A canvi, 6 hores de directe diàries duratn quatre dies seguits. No us posaré el sou pq no rigueu. De tot se n'aprèn.
Anem a Madrid amb l'Ayala!!
T'estimo, i a Roma, encara més!!!
A tu em moro de ganes de veure't i sé que quan llegeixis aquestes línies (tràgica expressió) ja t'hauré vist, i besat i estimat, però igualment t'ho vull dir.
Com a consol, em queda saber que m'han pres el pèl i que m'han explotat, a mi i a tots, i que quatre cabrons vénen aquí amb les seves famílies a demostrar-nos que generosos que som pq han vingut de vacances a costa nostra i els hem omplert les butxaques fins dalt. En 4 dies, 13600 espectadors, que a 36 euros l'entrada en fan un total de 489.600. Gairebé mig milió d'euros en 4 dies, merchandising a part!! A canvi, 6 hores de directe diàries duratn quatre dies seguits. No us posaré el sou pq no rigueu. De tot se n'aprèn.
Anem a Madrid amb l'Ayala!!
T'estimo, i a Roma, encara més!!!
viernes, 1 de febrero de 2008
domingo, 20 de enero de 2008
sábado, 12 de enero de 2008
jueves, 10 de enero de 2008
S'ha acabat
Dijous i sóc a casa recordant el tràfec de dilluns a la tarda anant al victòria amb tot el resacote a buscar el piano per portar-lo al setem i que em reparin la tecla que vaig partir per la meitat i que em revisin el martellatge. Quatre dies sense Grease i ara em sembla que tinc taaaantes hores per davant, que de ben segur que no sabré què fer amb totes i m'avorriré com una ostra. Es viu bé vivint dels estalvis, però no estic tranquil, em fa por que no m'arribin (bueno, sempre hi haurà un telepizza que ens pot acollir a mi i a la meva moto...).
Crec que ja torno a fumar, perquè amb aquesta tarda a casa m'he fumat dos pitillus, i no és gaire habitual en mi... O sí... Potser m'estic paranoiant per tenir massa temps per pensar... No ho sé, i tampoc no tinc massa clar què us volia dir... De fet, crec que només us volia ensenyar la tecla, i tan de bo pogués ensenyar-vos la cara de tonto que vaig posar quan em vaig adonar que l'havia trencat.
Crec que ja torno a fumar, perquè amb aquesta tarda a casa m'he fumat dos pitillus, i no és gaire habitual en mi... O sí... Potser m'estic paranoiant per tenir massa temps per pensar... No ho sé, i tampoc no tinc massa clar què us volia dir... De fet, crec que només us volia ensenyar la tecla, i tan de bo pogués ensenyar-vos la cara de tonto que vaig posar quan em vaig adonar que l'havia trencat.
viernes, 4 de enero de 2008
Ja m'ho deien a casa, no et fiïs mai de la calma...
Avui havia de ser un gran dia, només una funció del doblete, després un sopar amb els coleguitas de l'Ayala, i més tard, a dormir amb la dona que m'estimo.
Però el dia no comença bé. Uns crits m'ennuvolen el matí, que es recupera a base de trnacirure un paio mort, un geni, el paio Michael Brecker. Perquè sí, encara em queda feina pendent de l'Esmuc, i aquest matí he decidit posar-m'hi. A la una ja ho tinc tot acabat i decideixo cruspir-me els pocs calamars que queden del Clodu per dinar. Un bon àpat, una migdiadeta curta i al taju. Però avui només mig (que guai), perquè despres tenim sopar d'empresa amb el polifónicos, que ja fa dies que no ens veiem i que me'n moro de ganes. AIxí que després currarà el lazarillo.
Però no sé si és que m'he creuat amb un gat negre, he passat per sota d'una escala, o és perquè m'ho mereixo, que tot s'ha torçat de cop. Arribo al musical, amb la meva rutineta de sempre (però avui hi he anat amb metro, que em volia emportar la maleta cap a casa... sort que he sortit puntual), i engego el teclat i l'ordinador... però sorpresa!!!! el Protools no va. Diu que s'ha acabat l'autorització (pels no entesos, el protools és allò que fa que els coros i els instruments gravats del musical sonin; per tant, si no funciona, el musical és una ruina). Nervis. Truco l'Àngel, el nostre sevei tècnic (bústia de veu). Hi torno. Bústia. M'atabalo. Parlo amb el Roger, el gerent, que tenim un problema greu (Houston) i que m'ajudi a solucionar-lo. Al cap d'un quart d'hora em truca l'Àngel. Quedan 45 minutos para crack. Parlo amb ell, li explico el problema, i em diu que m'envia una clau (la solució al problema) d'immediat. Espero que el taxi arribi abans de començar la funció, encara que crec que no ho farà... Bueno, por mi parte, és tot el que puc fer. Surto a fer un cafè amb el Toni i el Richi i arriba l'Uri. Quan falten 20 minuts entro al teatre, encara amb els nervis, i vaig a parlar de nou amb el Roger, a veure si sabem què li queda al taki. No ho sabem. Parlo amb la regidora, que avisi a la companyia que toca cantar de veritat avui, que els coros gravats no hi seran fins quin sap quan. Més nervis. Bueno, em canvio la roba, em poso la de funció, i sento "cincooo". Això vol dir que queden cinc minuts per començar. I compto els músics. Un, dos tres, quatre, cinc. De nou, un, dos, tres, quatre, cinc. Jodeeeer, en falta un. El truco al mòbil tres vegades i no contesta. El truco a casa i contesta. Surreal. Bueno, arriba dues hores tard a la feina. Sort del Richi, que és un portento, i supleix les mancances. Bueno, nervis més, però al final arriba el músic. Per fi acabem la funció i toco el dos, a sopar, polifònic.
Tot canvia a millor, un sopar de cine, bon ambient al salles, i a més, cobrarem el bolo del desembre!!! Després fem una copeta per celebrar la meva trentena i quan acabem me'n vaig a dormir amb la dona que m'estimo. Creuo mitja barcelona, de sant andreu a casa seva, i truco. Truco al timbre. Li truco al telèfon, bústia. De nou al timbre, i de nou a la bústia. Putes bústies. Crec que a partir d'ara, esborraré de la meva agenda els telèfons als què els salti la bústia. Ja fa temps que ho medito. És l'invent menys útil del segle. És una amenaça sèria. Si en teniu, traieu-vos-la. O com a mínim mediteu-ne la utilitat.
En resum, la dona que m'estimo no m'obre la porta de casa seva, així que decidei-xo dormir a la meva. Agafo el camí de tornada i sorpresa!!! M'agafarà un cobriment de cor!!! Control preventiu d'alcoholèmia. Viiiiissssscaaaaaa!!!!
Bueno, bona nit a tothom, la meva hauria pogut ser pitjor?
Però el dia no comença bé. Uns crits m'ennuvolen el matí, que es recupera a base de trnacirure un paio mort, un geni, el paio Michael Brecker. Perquè sí, encara em queda feina pendent de l'Esmuc, i aquest matí he decidit posar-m'hi. A la una ja ho tinc tot acabat i decideixo cruspir-me els pocs calamars que queden del Clodu per dinar. Un bon àpat, una migdiadeta curta i al taju. Però avui només mig (que guai), perquè despres tenim sopar d'empresa amb el polifónicos, que ja fa dies que no ens veiem i que me'n moro de ganes. AIxí que després currarà el lazarillo.
Però no sé si és que m'he creuat amb un gat negre, he passat per sota d'una escala, o és perquè m'ho mereixo, que tot s'ha torçat de cop. Arribo al musical, amb la meva rutineta de sempre (però avui hi he anat amb metro, que em volia emportar la maleta cap a casa... sort que he sortit puntual), i engego el teclat i l'ordinador... però sorpresa!!!! el Protools no va. Diu que s'ha acabat l'autorització (pels no entesos, el protools és allò que fa que els coros i els instruments gravats del musical sonin; per tant, si no funciona, el musical és una ruina). Nervis. Truco l'Àngel, el nostre sevei tècnic (bústia de veu). Hi torno. Bústia. M'atabalo. Parlo amb el Roger, el gerent, que tenim un problema greu (Houston) i que m'ajudi a solucionar-lo. Al cap d'un quart d'hora em truca l'Àngel. Quedan 45 minutos para crack. Parlo amb ell, li explico el problema, i em diu que m'envia una clau (la solució al problema) d'immediat. Espero que el taxi arribi abans de començar la funció, encara que crec que no ho farà... Bueno, por mi parte, és tot el que puc fer. Surto a fer un cafè amb el Toni i el Richi i arriba l'Uri. Quan falten 20 minuts entro al teatre, encara amb els nervis, i vaig a parlar de nou amb el Roger, a veure si sabem què li queda al taki. No ho sabem. Parlo amb la regidora, que avisi a la companyia que toca cantar de veritat avui, que els coros gravats no hi seran fins quin sap quan. Més nervis. Bueno, em canvio la roba, em poso la de funció, i sento "cincooo". Això vol dir que queden cinc minuts per començar. I compto els músics. Un, dos tres, quatre, cinc. De nou, un, dos, tres, quatre, cinc. Jodeeeer, en falta un. El truco al mòbil tres vegades i no contesta. El truco a casa i contesta. Surreal. Bueno, arriba dues hores tard a la feina. Sort del Richi, que és un portento, i supleix les mancances. Bueno, nervis més, però al final arriba el músic. Per fi acabem la funció i toco el dos, a sopar, polifònic.
Tot canvia a millor, un sopar de cine, bon ambient al salles, i a més, cobrarem el bolo del desembre!!! Després fem una copeta per celebrar la meva trentena i quan acabem me'n vaig a dormir amb la dona que m'estimo. Creuo mitja barcelona, de sant andreu a casa seva, i truco. Truco al timbre. Li truco al telèfon, bústia. De nou al timbre, i de nou a la bústia. Putes bústies. Crec que a partir d'ara, esborraré de la meva agenda els telèfons als què els salti la bústia. Ja fa temps que ho medito. És l'invent menys útil del segle. És una amenaça sèria. Si en teniu, traieu-vos-la. O com a mínim mediteu-ne la utilitat.
En resum, la dona que m'estimo no m'obre la porta de casa seva, així que decidei-xo dormir a la meva. Agafo el camí de tornada i sorpresa!!! M'agafarà un cobriment de cor!!! Control preventiu d'alcoholèmia. Viiiiissssscaaaaaa!!!!
Bueno, bona nit a tothom, la meva hauria pogut ser pitjor?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
